D'on va sortir Pons roba laboral? Quina és la seva història?

Els quatre germans Pons de Breda es van traslladar a Barcelona per aprendre un ofici. Tots ells van estar treballant d'aprenents en botigues on fabricaven roba laboral.

Després d'uns anys d'aprenents, tots van mirar de posar-se per Barcelona fent roba de feina, cadascuna amb la seva botiga.

Alfred Pons al principi, treballava venent roba interior de dona. Quan va morir la seva dona és quan va decidir canviar i va començar amb la botiga que coneixem actualment Alfred Pons, conjuntament amb un dels seus germans, al Carrer Muntaner 16 de Barcelona.

Durant aquesta època es va casar amb Enriqueta i va néixer el seu fill, anomenat Alfred Pons, després d'estudiar va començar d'aprenent a la mateixa botiga. seguint amb el patronatge i els dissenys que tenien.

En aquesta època els dissenys eren més senzills i clàssics, roba confeccionada amb tela 100% cotó. El color blanc predominava a totes les peces que es feien. Alfred Pons recorda quan els dissabtes a la tarda venien els treballadors a comprar la roba. Més endavant és quan van obligar les empreses a donar i pagar als treballadors la roba necessària per fer la seva feina. Així que en aquell temps, entre els anys 30 i 40, el tracte era individual i més tard, tractaven directament amb l'empresa.

Uns anys més tard, van entrar Sandra i Gina, filles de Pons, a treballar a la botiga Elles són patronistes i ja tenien experiència perquè havien treballat en altres llocs. polièster o fibres sintètiques, Alfred Pons realitza peces de cotó 100% per encàrrec.

Natàlia va entrar més tard i es va encarregar, fins ara, de la distribució, la compra i la venda i l'administració de la botiga.

Alfred Pons, vestuari laboral, traslladada al carrer Muntaner 22 de Barcelona, ​​és una botiga petita però més moderna i atractiva pel client. Es mostra amb transparència el procés de disseny, marcatge del patró, tallar la tela… d'aquesta manera el client pot veure realment el procés que es fa a la botiga. Tot i ser una botiga moderna, hi trobarem un rellotge de l'any 1927. Un rellotge que es va comprar Alfred Pons i que encara conserven, així com tota la tradició i pràcticament l'artesania amb què fan cadascuna de les peces personalitzades.